Avui us portem una història que hem escrit en un dels nostres blogs i que ens agrada molt perquè ens mostra la importància de la creativitat per resoldre un problema.
Això succeí a l'Edat Mitjana. Resulta que en un poblet qualsesvol, d'un país qualsevol, un home honrat i bo, va ser condemnat injústament de l'assassinat d'una dona.
Ell era innocent, el crim, l'havia perpetrat una persona molt influent del poble i, com que el crim va aixecar molta polseguera, els governants decidíren buscar un cap de turc.
El jutge, que, naturalment estava d'acord en declarar culpable l'acusat i condemnar-lo, volgué fer un petit muntatge que donés una aparença de justícia a tota aquella farsa.
L'home explicà a l'acusat que li donarien una oportunitat per sortir-se'n. Va dir que posarien en dos bocinets de paper les paraules: "culpable" i "innocent". Llavors, ell només hauria d'agafar un paperet i les autoritats executarien el que hi posés allà.
A l'acusat no li va fer cap gràcia, allò perquè sabia que se les inventarien totes per declarar-lo culpable.
L'home no anava gens desencaminat perquè el jutge escriví la paraula "culpable" als dos papers. Així, el pobre home estaria condemat fés el que fés.
Quan li van posar el cistell amb els dos paperets al davant, l'acusat es quedà una estona pensant amb els ulls tancats. L'audiència ja es començava a posar nerviosa quan, de sobte i amb un rampell, l'home agafà un dels papers i se'l menjà.
El jutge li digué que què caram havia fet. Ara no podrien saber què posava el paper que havia agafat.
L'acusat respongué que això no era cap problema, l'única cosa que havien de fer era llegir què posava al paper que no havia agafat i així sabrien el què deia el que sí que havia agafat.
Ben empipat, el jutge hagué de claudicar i alliberar l'home innocent.
Conte la llegenda que mai més el van empipar en res més.
Esperem que us hagi agradat.